Joan Valero Molina: Doctor por la Universitat Autònoma de Barcelona en 2004 con la tesis: «Pere Oller, escultor» (Premio Extraordinario de Doctorado, 2006). De entre los diversos trabajos publicados, adjunto una relación de aquellos que pueden consultarse en línea:
«Acotacions cronològiques i nous mestres a l’obra del claustre de la catedral», D’Art, 1993, pp. 29-41. Enlace
Bernat Despujol: un destacat benefactor de la Seu de Vic, Lambard, 1995
L’escultura del segle XV a Santa Anna. Relacions amb els mestres del claustre de la catedral, Lambard, 1998
«El contracte del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola», Locus Amoenus, 4, 1998-1999, pp. 77-80. Enlace
«Julià Nofre y la escultura del gótico internacional florentino en la Corona de Aragón», Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, XI, 1999, pp. 59-76. Enlace
«L’etapa gironina de l’escultor Pere de Santjoan», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLII, 2001, pp. 221-236. Enlace
«Pere Sanglada en el context de l’escultura internacional catalana i europea», Locus Amoenus, 6, 2002-2003, pp. 41-55. Enlace
«El sepulcre de Berenguer d’Anglesola i els seus referents en l’escultura funerària europea», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLV, 2004, pp. 687-731. Enlace
«El contracte del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola», Locus Amoenus, 4, 1998-1999, pp. 77-80. Enlace
«Julià Nofre y la escultura del gótico internacional florentino en la Corona de Aragón», Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, XI, 1999, pp. 59-76. Enlace
«L’etapa gironina de l’escultor Pere de Santjoan», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLII, 2001, pp. 221-236. Enlace
«Pere Sanglada en el context de l’escultura internacional catalana i europea», Locus Amoenus, 6, 2002-2003, pp. 41-55. Enlace
«El sepulcre de Berenguer d’Anglesola i els seus referents en l’escultura funerària europea», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLV, 2004, pp. 687-731. Enlace
«Presencia y actividad de escultores italianos en la Barcelona del siglo XV». Actas Congreso del CEHA, 2004. Enlace
«El capitell de la creu de terme del Museu de l’Empordà a Figueres. Ramon Boet i la producció de creus esculpides dels pedrers gironins», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 38, 2005, pp. 231-251. Enlace
«La creu de pedra d’Olot. Algunes reflexions sobre les relacions existents entre l’escultura i l’orfebreria gòtiques», Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 16, 2005, pp. 150-168. Enlace,
«Sança Ximenis de Cabrera i la capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona», Locus Amoenus, 8, 2005-2006, pp. 47-66. Enlace
«El capitell de la creu de terme del Museu de l’Empordà a Figueres. Ramon Boet i la producció de creus esculpides dels pedrers gironins», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 38, 2005, pp. 231-251. Enlace
«La creu de pedra d’Olot. Algunes reflexions sobre les relacions existents entre l’escultura i l’orfebreria gòtiques», Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 16, 2005, pp. 150-168. Enlace,
«Sança Ximenis de Cabrera i la capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona», Locus Amoenus, 8, 2005-2006, pp. 47-66. Enlace
«Una reunió d’arquitectes inèdita a la catedral de Barcelona», Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, 5, 2004-2006. Enlace
«Art i devoció a Besalú a l’època baixmedieval», Relíquies i arquitectura monàstica a Besalú (coord. Gerardo Boto), Girona-Besalú, 2006, p.71-103. Enlace
«La marededéu de Segueró: apunts sobre un model de verge sedent a l’entorn del taller de l’escultor Pere Oller», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII, 2006, pp. 109-126. Enlace
«La marededéu de Segueró: apunts sobre un model de verge sedent a l’entorn del taller de l’escultor Pere Oller», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII, 2006, pp. 109-126. Enlace
«El Sant Enterrament de Sant Andreu de Ribesaltes», Lambard. Estudis d’Art Medieval, XIX, 2006-2007. Enlace
«La situació artística a Girona durant el primer quart del segle xv», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLIX, 2008, pp. 567-593. Enlace
«El pintor gironí Ramon Solà II i un retaule dedicat a Santa Cristina per a Lloret», Quaderns de la Selva, 20, 2008, pp. 61-72. Enlace
«El pintor gironí Ramon Solà II i un retaule dedicat a Santa Cristina per a Lloret», Quaderns de la Selva, 20, 2008, pp. 61-72. Enlace
«L’epifania del retaule major de la catedral de Vic», Taüll, 22, 2008, pp. 36-39. Enlace
L’obra de Pere Oller i el seu taller al Pla de l’Estany, Quaderns, 27, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 2008
«Ecos de una iconografía francesa de la imago pietatis en la Corona de Aragón», El intercambio artístico entre los reinos hispanos y las cortes europeas en la Baja Edad Media, 2009, p. 333-342. Enlace
«La font gòtica de Blanes», Quaderns de la Selva, 21, 2009, pp. 195-216. Enlace
«Llorenç Reixac, un escultor a la sombra de los grandes maestros del gótico internacional catalán», Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, 2009. Enlace
«Dues mènsules del Museu de Mataró, procedents del Palau dels Cabrera a Blanes. Reflexions sobre l’escultura en els tallers d’Arnau Bargués», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 96, 2010, pp. 22-34. Enlace
«Dues mènsules del Museu de Mataró, procedents del Palau dels Cabrera a Blanes. Reflexions sobre l’escultura en els tallers d’Arnau Bargués», Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 96, 2010, pp. 22-34. Enlace
«Pere Torregrossa, Pere Jalopa i la Capella de Sant Sever de la Catedral de Barcelona», Lambard. Estudis d’Art Medieval, XXI (2009-2010), 2010, pp. 157-178. Enlace
«Un grup de relleus gòtics procedents d’un retaule gironí», Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès, Girona, 2010, pp. 263-272
Mare de Déu de la Misericordia (S.XV). Pere Oller, MD’A : Museu d’Art Girona, 2010
«L’estàtua de Santa Magdalena de l’església de Serdinyà i la difusió de l’estil de Pere Sanglada a la Catalunya Nord», Viatges a la bellesa, miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles, Retrotabulum Maior, 1, 2015, pp. 139-146. Enlace
«Pere Sanglada. Misericòrdia amb homes mesurant les seves forces», Viatjar a l’Edat Mitjana / Travel in the Middle Ages, Institut Europeu de la Mediterrània, 2015. Enlace
«La promoció artística femenina dins del llinatge dels Cabrera a l’època baixmedieval», Lambard. Estudis d’Art Medieval, XXV (2013-2014), 2016, pp. 63-115. Enlace
«La promoció artística femenina dins del llinatge dels Cabrera a l’època baixmedieval», Lambard. Estudis d’Art Medieval, XXV (2013-2014), 2016, pp. 63-115. Enlace
Francesc Artau i el bust-reliquiari de Sant Daniel, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2016
«El concili de Constança i el seu paisatge humà segons la crònica d’Ulrich Richental», Lambard. Estudis d’Art Medieval, vol. XXVI (2018). Enlace
«Fast i creació artística a l’entorn de Ferran d’Antequera», Lambard. Estudis d’Art Medieval, vol. XXVI (2018). Enlace
«Fast i creació artística a l’entorn de Ferran d’Antequera», Lambard. Estudis d’Art Medieval, vol. XXVI (2018). Enlace
L’etapa cerverina de Jordi de Déu. Noves obres i el contracte de societat amb Bernat Pintor, Urtx: Revista Cultural de l’Urgell, 33, 2019
El sepulcre de Pere Rovira a Sant Vicenç de Besalú. El ressò d’un model d’efígie funerària, Lambard. Estudis d’Art Medieval, XXVII, 2019